dijous, 17 de juny del 2010

Relat Jornada

JORNADA
“Cornellà i la lectura”
Castell de Cornellà de Llobregat, 13 d’abril de 2010


Relat de la Jornada

0. Obertura a càrrec d’Adela Artero, regidora del Pla “Cornellà, Ciutat de la Lectura”.
Benvinguda als assistents, persones que coneixen i comparteixen l’aposta de la ciutat pel foment de la lectura perquè entenen la lectura com a font de coneixement i de valors.

Objectiu de la jornada: reflexionar, tots els agents implicats, sobre les problemàtiques del foment de la lectura a Cornellà.

Breu descripció de l’estructura de la jornada:

- Primera taula: agents institucionals de diferents àmbits (educació, biblioteques municipals –XBC i BEC-, PLOC).

- Ponència de Ferran Mascarell.

- Segona taula: representants d’associacions i altres agents privats. No hi poden ser tots en aquesta primera jornada perquè el teixit associatiu de Cornellà és molt ampli.

- Actuació de clausura.


Passat i futur de la jornada:

- La jornada és el resultat de l’acumulació d’esforços i agents diversos durant anys.

- Expresa el desig de que hi hagi futures jornades al voltant d’aquesta temàtica.


Agraïments al comitè organitzador, ponents, moderadors i assistents.



1. Primera taula: els agents públics com a impulsors de la lectura.

Modera: Ramon Montserrat, director de Cultura de l’Ajuntament.

Presenten: Glòria Alcàcer, membre del grup de Biblioteques Escolars de Cornellà (BEC Primària); Pepi Sánchez, membre del grup de Biblioteques Escolars de Cornellà (BEC Secundària); Eva Montiel, directora de la Biblioteca Central i de la Xarxa de Biblioteques de Cornellà; Ernesto Rincón, membre del Projecte d’Animació Lectora de l’Orfeó a Cornellà (PLOC).


1.1. Presentació de la taula a càrrec de Ramon Montserrat, director de Cultura de l’Ajuntament.
La taula pretén ser un fòrum obert a l’explicació d’iniciatives públiques, amb voluntat de generar un debat.
Recapitulació de l’origen i desenvolupament del Pla “Cornellà, Ciutat de la Lectura”:

- D’on venim: dèficit històric de Cornellà en l’àmbit de la lectura.

- Gràcies al Pla, aquesta situació s’ha capgirat.

- Repàs d’accions desenvolupades pel Pla:

o Xarxa local de biblioteques (Central, Marta Mata, i futura biblioteca).

o Campanyes i programes d’activitats:

 Agenda de lectura

 Sant Jordi

 Presentacions de llibres

 Suport a la producció de llibres

 Certàmens literaris.
Des de l’Ajuntament, es vol posar èmfasi en l’actuació de les associacions i ciutadans, que protagonitzaran la segona taula, i a qui convida a participar en el debat posterior a aquesta taula.
Breu presentació dels ponents d’aquesta taula.
1. 2. Ponència de Glòria Alcàcer, membre del BEC (Primària).
Presentació en base a 4 preguntes clau:
1) Què és el BEC?

- Punt de trobada de persones, experiències i reflexions sobre el paper i el funcionament de les biblioteques escolars.

- Inici el curs 96-97 a diferents escoles de primària amb la voluntat de muntar una biblioteca.

- Gràcies a la implicació de l’Ajuntament, s’ha pogut formar a persones i dotar-se de material.
2) Qui som?

- Mestres de Primària i Secundària.

- Representant de l’Ajuntament.

- Representants dels serveis educatius.
3) Què fem?

- Trobades d’intercanvi de coneixements.

- Mostra de punts de llibres.

- Edició de guies de lectura (Nadal, Sant Jordi).

- Participació en el projecte “Punt.edu” (Generalitat de Catalunya).

- Creació d’espais i racons acollidors a les biblitoeques escolars.

- Activitats i iniciatives en làmbit escolar:

o L’hora del conte (dins i fora l’horari escolar).

o Bibliopati (biblioteques obertes a l’hora del pati).

o Maletes viatgeres.

o Cromo-contes (pels més petits).

o Novetats del mes.

o Narració de contes per part d’alumnes de secundària.

o Personatge secret que cal descobrir.

o Lectures d’autors.

o Mascota que recomana llibres.

o Etc.
4) Quin futur?

Per garantir la continuïtat cal:

- Seguir comptant amb la implicació voluntària dels responsables de les escoles.

- La implicació econòmica pública (Ajuntament i Generalitat), ja que el finançament a través del projecte “Punt.edu” ha finalitzat.
1.3. Ponència de Pepi Sánchez, membre del BEC (Secundària).
Presentació en base a 4 preguntes clau i un capítol dedicat a les mancances:
1) Qui som?

- Biblioteques escolars dels IES Francesc Macià, Joan Miró, Miquel Martí i Pol i Maria Aurèlia Capmany.

- Entren a formar part del grup després dels centres de Primària.
2) D’on venim?

- Les biblioteques escolar han existit des de fa temps per voluntat dels claustres, no com a servei establert per la Generalitat.

- Als 90, l’Ajuntament fa la petició de crear un àmbit de treball de totes les biblioteques dels centres educatius.
3) Què compartim?

- Una llarga experiència en l’ensenyament a joves.

- La voluntat de fer de la lectura una eina eficaç en l’educació.

- La voluntat d’impulsar la renovació i la modernització de les biblioteques escolars.

- Una mateixa idea de biblioteca escolar.

- Uns objectius:

o Dinamitzar la lectura per tal d’aproximar-la als alumnes.

o Crear usuaris de biblioteques.

o Fer de la lectura una eina d’accés al coneixement (no només d’entreteniment).

- Activitats i iniciatives:

o Guies de lectura (Nadal i Sant Jordi).

o Mostra de punts de llibres.

o Crèdits de síntesi que incentiven el préstec a les Biblioteques Escolars de Cornellà (BEC).

o Biblioenigma.

o Club d’Amics de les biblioteques escolars.

o L’alumne recomana.

o Celebracions (Sant Jordi, etc.).
4) Mancances:

- El càrrec de bibliotecari/ària no està reconegut per la Generalitat. Això implica: la dificultat d’haver-ho de compaginar, de forma voluntària, amb la tasca de docent; una dedicació temporal escassa i inestable.

- Actualment, la biblioteca escolar no és considerada com un servei educatiu, sinó com un programa d’innovació (Punt.edu). Això implica un perill de manca de continuïtat en aquesta tasca.
5) Quin futur?

- No negatiu, però sí realista.

- Fixar-se en experiències de municipis veïns.

- Consolidar la feina feta en el marc del projecte “Punt.edu”.

- Adaptació a les noves tecnologies i la nova cultura digital:

o Material (ordinadors), ja se’n disposen.

o Programes educatius per educar la cerca en la gran biblioteca virtual (Internet).

- Reivindicació de la implicació de les institucions:

o Generalitat: biblioteques escolars com a servei educatiu.

o Ajuntament: continuar amb la tasca dels darrers 20 anys (suport econòmic, ànim i esperó, assessorament tècnic).

o Biblioteques públiques: continuar amb la comunicació i el treball conjunt.
1.4. Ponència d’Eva Montiel, directora de la Biblioteca Central i de la Xarxa de Biblioteques.
Inici amb la lectura de la missió de la Biblioteca Central: equipament públic per proporcionar i garantir l’accés universal i lliure a la informació, la cultura i el lleure.
La implementació d’aquesta missió es realitza mitjançant la gestió de 2 elements:
1) El fons de la biblioteca:

- És molt important que s’adeqüi a la demanda dels usuaris.

- Requereix la inversió de la Diputació de Barcelona i de l’Ajuntament de Cornellà, no n’hi ha prou amb la primera.
2) Les activitats/serveis que ofereix la biblioteca:

- Mitjà de visibilització del servei municipal: l’encontre amb el públic permet informar sobre el fons i els serveis oferts per la biblioteca.

- Mitjà per obtenir nous lectors.

- Alguns exemples:

o Exposicions temàtiques.

o Butlletí de novetats “Més i +”.

o Web actualitzada setmanalment (des del 2009).

- Reptes/aspectes a millorar:

o Millorar la col•laboració amb els mitjans de comunicació per incrementar la difusió de les activitats.

o Incrementar la cooperació amb altres entitats per evitar el solapament d’activitats.
Sobre els usuaris de les biblioteques a Cornellà:

- 41% ciutadans amb carnet versus 32% que utilitzen el servei de préstec (lectors).

- Repte: incrementar el nombre d’usuaris lectors, en particular d’obres de ficció.
1.5. Ponència d’Ernesto Rincón, membre del PLOC.
Qui som?

- Associació cultural sense ànim de lucre.

- Subvencionats pel Departament d’Educació i l’Ajuntament de Cornellà.

- Col•laboració del personal de biblioteques, centres educatius, etc.
Ojectius:

- Promoure i animar a la lectura a Cornellà.

- Realitzar activitats.
Activitats:

Dues línies directrius:

- Primera:

o Fer de la lectura un signe distintiut de Cornellà.

o Activitats orientades a fer present la lectura en dates significatives.

o Adreçades a tots els públics.

o Dia dels 1000 llibres.

o Intercanvi de llibres al mercat.

o Fira de Nadal.

o Dia de la Poesia.

o Recitals, tertúlies, trobades amb autors…

- Segona:

o Promoció de la lectura a l’escola.

o Adreçada als estudiants fins a secundària.

o Maletes de llibres.

o Activitats dinamitzades:

 Narrador (parvulari).

 Il•lustrador (cicle inicial).

 Animador (cicle mitjà).

 Autor (cicle superior i ESO).
Balanç quantitatiu de 10 anys de trajectòria:

- 30.000 llibres pels centres escolars de Cornellà.

- 50.000 alumnes.

- 2.500 activitats de dinamització a les aules.


1.6. Torn de paraules:
Pregunta del públic adreçada a Pepi Sánchez:

Quina és la situació ideal en un institut? Un professor del centre dedicat a la biblioteca, o bé un professional de la biblioteconomia treballant al centre.
Resposta de Pepi Sánchez:

Fa una doble resposta:

- La idea més consolidada els darrers anys dins el sector és que ha de ser una persona del cos de mestres o professors, formada paral•lelament com a bibliotecària.

- La seva visió personal és que ha de ser un professional de la documentació i la biblioteconomia, amb una formació específica complementària en didàctica i pedagogia. El seu somni és tenir un biblioteconomista incorporat al cos docent i formant part del claustre.
Comentari del públic (mestra de primària i membre del BEC):

Està d’acord amb la visió de Pepi Sánchez, i la considera adequada també pels nivells de primària.
Comentari del públic (mestra jubilada):

La feina de mestra no deixa temps per a la biblioteca, i per tant el que cal és reclamar a la Generalitat que estableixi aquesta figura.
Pregunta del pública adreçada a Glòria Alcàcer:

Les activitats que ha explicat van adreçades als nens. Però què es fa perquè aquest treball dins l’escola no es perdi?
Resposta de Glòria Alcàcer:

Tots els hàbits es transmeten dins la família, però aquest és un àmbit que no poden controlar.

Van realitzar una enquesta als pares, i cap deia que no llegia.

Creu que la implicació dels pares en aquest àmbit és correcta a nivell infantil, però després es dilueix.
Comentari del públic (Luci):

S’ha parlat molt de l’escola, i com a contrapunt vol presentar la tasca d’una associació de dones adultes (Cornellà per les Dones). Dóna la paraula a la Pilar
Intervenció del públic (Pilar):

Fins fa un any i mig no havia agafat mai cap llibre, i des d’aleshores ja n’ha llegit una desena.
Clausura del moderador: agraeix totes les intervencions i emplaça a seguir-ne parlant després de la segona taula.
2. Conferència de Ferran Mascarell.
2.1. Presentació a càrrec de Joan Fernàndez, Cap del Departament de Patrimoni Cultural Històric i Biblioteques de l’Ajuntament.
Justificació de la presència de Ferran Mascarell:

- Pot aportar una visió més general i externa, anar més enllà del fet local.

- Té una trajectòria a l’Ajuntament de Barcelona amb la Xarxa de Biblioteques de Barcelona.

- Pot permetre entendre el món que envolta la lectura, en el context actual de canvi.
2.2. Ponència de Ferran Mascarell:
Reconeixement de la tasca de foment de la lectura a Cornellà:

- Ciutat lectora (Pla “Cornellà, Ciutat de la Lectura”),

- Jornada,

- Regidoria dedicada al foment de la lectura.

- És un cas excepcional, no totes les ciutats fan aquesta aposta per la lectura.
De què parlarà: importància de tenir consciència de la tríada lectura-cultura-ciutat.

- És l’essència d’un Pla de foment de la lectura, i del que parlarà (segona part de la ponència).

- Ell en va ser conscient a partir de la dècada dels 90, i ho va poder implementar a la ciutat de Barcelona (primera part de la ponència).
I. Dues experiències personals a l’Ajuntament de Barcelona:
I.1) El Pla de Biblioteques 1998-2010 de Barcelona.

- Història:

o El 1914, els noucentistes comencen el Pla bibliotecari de Catalunya.

o El 1918 s’inaugura la primera biblioteca.

o Llarg parèntesi del franquisme.

o Inici de la democràcia sense gaire èmfasi en la democratització cultural.

o A mitjans dels 90, la situació a Barcelona era:

 La classe política considerava que la lectura era una cosa d’escola.

 S’havien abandonat les biblioteques per apostar pels centres cívics.

o Del 98 al 2010, s’ha passat de 12 a 40 biblioteques.

o El 2018 es completarà el sistema bibliotecari a Catalunya, després de 100 anys.

- Actualment, les biblioteques són un CAP (Centre d’Atenció Primària) de la cultura:

o lectura,

o comunitat,

o coneixement i

o intercanvi.

- Però estem als inicis:

o L’habilitat/comprensió lectora és encara molt insuficient.

o Després de democtratizar les biblioteques, cal democratitzar la lectura.
I.2) 2005, Any Quixot, Any del llibre i la lectura.

Gran èxit: implicació de les escoles, editors, bibliotecaris, escriptors i societat.
II. Algunes reflexions sobre la tríada lectura-cultura-ciutat
II.1) Sobre la lectura:

- Repàs històric:

o s.XVI, la transmissió del coneixement és oral, la lectura estava disposició dels poderosos (administradors del coneixement).

o s.XX, es democratitza la lectura-llibre-educació. Probablement algun d’aquests 3 paràmetres seran substituits, però no la lectura.

o s.XXI, comença el procés de decodificació. La lectura no és passat, és futur.

- Conclusions a la llum de la història:

o La lectura és coneixement i valors.

o La lectura és la benzina de la cultura.

o La cultura, desprovista de la lectura, no necessàriament porta la societat pel bon camí.
II.2) Sobre la cultura:

- La cultura és:

o Identitat. Composem la nostra identitat a través de la lectura.

o Creativitat. Voluntat d’entendre, desxifrar, anar més enllà… escriptura.

o Economia. L’estat del benestar és una proposta intel•lectual, cultural, que recullen els economistes. És un error no integrar economia i cultura. L’economia, el progrés, és essencialment cultural.

o Comunitat.

- La lectura ha de ser l’element que transversalitza aquestes quatre dimensions.
II.3) Sobre la ciutat:

- La ciutat és un concepte intel•lectual, una construcció cultural.

- Ciutadania és:

o Memòria de passat. Amb l’immigració, haurem d’aprendre a viure amb memòries de passat diferents.

o Projecte de present. Un pacte de convivència, uns valors comuns traduïts en normes.

o Idea compartida de futur.
Una conclusió esperançadora:

Tot i que costa molt que s’entengui que la lectura no és només un tema de l’escola i vinculat a la literatura, cal ser conscient que tots els grans processos de la Història són el resultat de que una petita secta de convençuts es posa al davant.

Les persones que hi ha darrera el Pla Ciutat de la Lectura, avui reunits aquí, tenen aquest paper, per fer de Cornellà una ciutat millor del que és.
2. 3. Torn de paraules
Pregunta d’Eva Montiel:

Com va ser possible aquest gran canvi, tant quantitatiu (de 12 a 40 biblioteques) com qualitatiu (de l’antiga biblioteca Antoni Julià de Capmany a la Biblioteca Jaume Fuster)? Hi ha una gran diferència entre les biblioteques de Barcelona i les de la resta de municipis…
Resposta:

Sobre les claus del canvi:

- Molta convicció, insistència, i aplegant voluntats poc a poc.

- La implicació de la Diputació de Barcelona també va ser molt important, i és incomparable amb la resta de diputacions catalanes.

Sobre Barcelona com a referent de ciutat que aposta per la lectura:

- Efectivament, Barcelona s’ha convertit en un model per altres ciutats, com en el cas de la capital de Colòmbia: “Medellín, ciudad de lectura” (abans anomenada com “Medellín, la eterna primavera”), que ha escollit la lectura com a eina per combatre la delinqüència juvenil. Sergio Fajardo, alcalde de Medellín, en la inauguració d’una biblioteca digué: “Para nosotros, esta inauguración es más importante que el Guggenheim para Bilbao.”

- Recorda, però, que Barcelona ja va fixar-se en el seu moment amb el model de les ciutats de l’Europa septentrional.
Pregunta de Josep Rey: com veus el concepte de biblioteca virtual?
Resposta:

L’increment de la virtualitat genera un increment de la presencialitat.

- A través d’Internet s’accedeix al coneixement mundial. Però les biblioteques ofereixen alguna cosa més: són un lloc on s’administra i es contrasta tota la informació.

- Un exemple il•lustratiu: abans d’Internet, a l’Ateneu Barcelonès hi havia 2 tertúlies, ara n’hi ha 30. La gent necessita veure contrastada tota la realitat virtual que els arriba.

Una reflexió històrica sobre els temors que provoca el progrés:

- La fotografia va suposar una amenaça per la pintura.

- El cinema va suposar una amenaça pel teatre.

- La televisió va suposar una amenaça pel cinema.

- Els llibres van suposar una amenaça per l’intel•lecte (innecessari memoritzar).

Una projecció de futur:

- D’aquí a 25 anys, les ciutats tindran igual nombre de treballadors que de no treballadors (estudiants, jubilats, etc.).

- La lectura, les biblioteques, etc. tindran un paper encara més important que actualment.
3. Segona taula: els agents públics com a impulsors de la lectura.

Modera: Mireia Navarro, directora de Ràdio Cornellà.

Presenten: Antònia Arajol (membre de l’associació Artemis), Josep Rey (editor), Pep Bru (responsable de la llibreria Abacus Cornellà), David Díaz (escriptor) i Pep Ruiz (membre de l’associació La Fragua).
3.1. Presentació de la taula a càrrec de Mireia Navarro, directora de Ràdio Cornellà.
Presentació dels membres de la taula com a:

- Representants de l’àmplia xarxa d’associacions de Cornellà.

- Professionals entorn de la lectura: escriptor, editor, llibreter.

- Tots ells, grans lectors.
Objectius de la taula:

- Conèixer les experiències que cadascun pugui aportar.

- Provocar la reflexió sobre:

o com incentivar la lectura,

o quin és el paper del nou entorn tecnològic en l’àmbit de la lectura.
3.2. Ponència d’Antònia Aràjol, membre de l’associació Artemis.
Qui són i d’on sorgeix:

- Principis dels 90, trobades de dones per parlar de temes d’interès i preocupació comuns. Compartir problemàtiques individuals amb altres dones.

- Un tema que va prendre rellevància: la transmissió dels valors als fills, en concret el de la lectura com a eina de coneixement.
Acitivitats realitzades:

- Cursos per aprendre a escriure.

- Comentaris de lectures.

- Concurs literari de dones (15 edicions).
3.3. Ponència de Josep Rey, editor.
Presentació: exposició des del punt de vista d’un editor lligat al sector de les arts gràfiques.
Les dues vessants dels canvis que s’han produït en el món industrial:

- Aspectes positius:

o Els avenços tecnològics han portar a democratitzar el coneixement.

o El llibre pot viatjar per la xarxa en format electrònic.

o Ha incrementat el nombre de lectors.

- Aspectes negatius:

o Dificultat de defensar el dret d’autors i editors a la propietat intel•lectual.
3.4. Ponència de Pep Bru, llibreter.
Presentació: 20 anys de trajectòria com a llibreter.
Reflexions sobre el nou format digital i la seva plataforma virtual:

- El llibre tradicional ja no és l’únic format.

- Les llibreries no poden estar barallades amb les noves tecnologies.

- Els llibreters ja es beneficien de les noves eines per la seva feina diària.

- Conclusió: cal buscar la complementació i realimentació entre el paper i el digital.
Reflexions sobre el valor de les llibreries:

- Selecció dels llibres: el llibreter té un paper important i difícil en la connexió entre llibres i lectors mitjançant la recomanació i assessorament personalitzat.

- Punt de trobada amb la gent, autors locals, associacions, visitants de la ciutat amb interès cultural.

- Conclusió: les llibreries s’han de consolidar com a punt de trobada.
3.5. David Díaz, escriptor.
Presentació: és un escriptor web.
Una defensa del format digital:

- És el format utilitzat pels joves, les generacions del futur.

- Els joves sí que llegeixen, però en aquest nou format: blogs, webs, fòrums.

- Facilita l’edició i la publicació.

- El mòbil com a plataforma de lectura: llibres de butxaca.

- Llistat dels avantatges de l’e-book:

o Facilita llegir en altres idiomes.

o Multiplicitat de plataformes i formats (tipografia, tamany, forma…).

o Disminució dels costos de producció.

o Increment de la capacitat d’emmagatzematge.

o Elimina la caducitat dels llibres associada al fenomen de la descatalogació.

o És més ecològic.

o Complements útils: punt de llibre virtual, música de fons.
El contrapunt: el problema de la pirateria. Un cas real: 150 escriptors plagiats per un “autor” mexicà que es va atribuir els seus relats.
Reflexió final sobre la lectura i el seu foment:

- Al jove que no li interessa llegir, no ho fa ni en paper ni en digital.

- La millor forma de fomentar la lectura és donant exemple, llegint.
3.6. Pep Ruiz, membre de l’associació La Fragua.
Presentació de l’entitat: associació dedicada al foment de la creació, exhibició i difusió artística, amb local propi.
Activitats i serveis relacionats amb la lectura:

- Club de lectura,

- Biblioteca,

- Recitals,

- Tallers a instituts:

o 3 anys de trajectòria.

o Realització d’un curtmetratge sobre el llibre llegit, com a eina de seducció.
Observacions sobre l’estat de la lectura entre els joves:

- La majoria no entén el que llegeix, fa una lectura paral•lela. Hi ha una dificultat en la comprensió del text.

- Per tant, és comprensible que no vulguin llegir si els resulta tan difícil.

- Cal focalitzar esforços en comentar les lectures per ensenyar a llegir: cal ajudar a decodificar el que es llegeix, a comprendre el significat del que es llegeix. Comentar les lectures permet acompanyar en aquest aprenentatge.

- És fonamental detectar l’origen d’aquesta incompetència lectora per tal de posar-hi remei.
Reflexions sobre el foment de la lectura:

- Si es pretén fomentar la lectura cal fer-ho sense complexes, sense “posar-se de genolls”. Al principi ells mateixos no estaven prou convençuts d’estar oferint una cosa atractiva i valuosa.

- Així doncs, cal ser molt conscients del valor del que s’ofereix:

o La lectura suposa un esforç, però està recompensat amb plaer.

o Les activitats que ofereixen són gratuïtes
3.7. Torn de paraules:
Comentaris de Glòria Alcàcer:

Sobre la incompetència lectora:

- L’acte de la lectura és molt complexe, al treballar diferents aspectes i en diferents àmbits. L’escola no ho pot fer sola.

- D’acord amb la importància de l’intercanvi entre un aprenent i un lector experimentat. Reivindica la figura de l’acompanyant en la lectura, tant a l’escola (el professor) com a casa (els pares), que és la persona que pot transmetre la passió i alhora ajuda a superar les dificultats en la lectura.
Pregunta del públic adreçada al Pep Bru:

Els joves llibreters, que saben molt de tecnologia, saben poc de llibres? S’ha perdut la màgia de la professió?
Resposta de Pep Bru:

El perfil del vell i sabi llibreter s’ha perdut. Però això no treu valor als joves llibreters, que estan en constant aprenentatge
Comentari d’Antònia Arajol:

És preocupant que a Cornellà només quedi la llibreria Abacus.
Comentari de Jordi Subirà (Ràdio Cornellà, “La màgia del vers”.):

L’escriptura porta a la lectura, desvetlla el plaer per la lectura. Aquesta pot ser una bona eina davant la dificultat per convèncer els no lectors de que llegeixin. En el seu cas personal, s’ha convertit en un lector a partir de l’escriptura.
4. Cloenda a càrrec del Sr. Antonio Balmón, alcalde de Cornellà.
Balanç de 6 anys del Pla “Cornellà, Ciutat de la Lectura”:

- S’ha aconseguit crear espais emocionants, producte de la lectura i l’activitat intel•lectual.

- Els últims 4 anys s’ha construït la biblioteca Marta Mata, i n’hi haurà una altra al barri de Sant Ildefons.

- Existeix un projecte de “supermercat cultural” al barri de Sant Ildefons, en concret al seu mercat municipal.
Sobre la importància de la lectura i el seu foment:

- Més enllà del debat físic-virtual, l’important és estimular lectors.

- Importància de la paraula, que neix del silenci i de la voluntat de comunicar alguna cosa. Les paraules només es poden cultivar i formar llegint.

- Importància de la lectura, el coneixement i la formació en el context actual de crisi, com a eina per tirar endavant.
5. Actuació lúdica final, a càrrec de La Fragua.
Un psicoanalista presenta el cas d’un pacient seu, lector compulsiu:

- Ha perdut la parella, la família i la feina.

- La lectura és un vici que l’allunya de la vida.

- La teràpia: ha d’adequar-se al món, si el món no s’adequa a ell.



















Maig de 2010

dijous, 8 d’abril del 2010

Les biblioteques escolars avui

Les biblioteques escolars avui
Reflexions de Pepi Sánchez, professora de l'I.E.S. Joan Miró i membre del Grup de Biblioteques Escolars.

No cabe duda de que todos los que participan de uno u otro modo del mundo de la escuela están de acuerdo en que contar con una biblioteca es una necesidad vital para la enseñanza y el aprendizaje en los tiempos que corren.
Por eso la pregunta acerca de cómo se hace una biblioteca escolar para que se convierta en un asunto central de la escuela supone pensar en cuál es el lugar simbólico y real de las bibliotecas y la lectura en cada institución.
Para evitar la tentación instrumentalista y tecnocrática no hay otro camino que mirar la biblioteca escolar en diálogo con la escuela en su conjunto.
El acento puesto en lo pedagógico no significa convertir a la biblioteca sólo en una herramienta proveedora del aula sino vincular todo lo que suceda en la biblioteca con las formas más variadas y renovadas de aprendizaje y enseñanza. La concepción dinámica del currículum supone una biblioteca que no actúe como despachante pasiva de materiales sino como interlocutora crítica que proporciona un universo abierto de información diversificada y un espacio privilegiado para el despliegue de saberes y estrategias para su acceso, su búsqueda y su investigación.
Si relacionamos esta idea de enseñanza con la lectura, vínculo que no puede obviarse cuando de la escuela se trata, surgen preguntas interesantes al pensar en los modos de leer que pueden desarrollarse en la biblioteca como aliada del aula. Hablamos en este caso de una idea de lectura que atiende a las peculiares relaciones personales y sociales de los lectores con los textos, que pone el acento en los modos en que los docentes intervienen en las prácticas lectoras para habilitar esas relaciones, que invita a reflexionar sobre las ideas de selección de textos que subyacen en las prácticas de enseñanza y de lectura.

Si tenim en conte aquestes idees, com podem creure que estem treballant per l’existència adequada d’una Biblioteca Escolar quan els projectes d’actualitzacions han estat frenats per part de la Generalitat de Catalunya?

dijous, 25 de març del 2010

BANC PASSALLIBRES

BANC PASSALLIBRES, RACÓ DE LA LECTURA


La instal•lació del Banc de la Lectura, a la plaça Francesc Macià (darrera Can Vallhonrat), element arquitectònic creat pel escultor local J. Rocosa, vol ser un homenatge al ancestral acte de llegir, alhora que ens ofereix un punt d’intercanvi de llibres i un lloc on gaudir de la lectura.

La pràctica del passa llibres – intercanvi de llibres dipositats en un lloc públic- sorgit al 2001 als EEUU pel seu fundador Ron Hornbake, s’està estenent a diferents ciutats i poblacions del món amb èxit creixent. El Banc de la Lectura ens permet afegir-nos a aquesta iniciativa de crear una Biblioteca Universal al carrer, mitjançant la bossa receptora de llibres situada al darrera del banc.

• Al Banc de la Lectura hi podem llegir, xerrar i badar.

• Al Banc de la Lectura hi podem deixar -alliberar- aquell llibre que volem compartir amb un lector anònim, sigui perquè ens ha agradat, sigui perquè volem donar-lo.

• Del Banc de la Lectura podem agafar el llibre que un altre lector anònim ha deixat a la bossa del darrera.

• Al Banc de la Lectura hi podem trobar el llibre que un altre lector anònim ha dipositat per a nosaltres.
La conservació d’aquest element artístic depèn de la cura que en tinguem tots els seus usuaris. Vetlleu doncs perquè la seva permanència evoqui la saviesa del nostre municipi, a la qual apel•la el Pla Cornellà Ciutat de la Lectura que ha fet possible aquesta intervenció urbanística.

dimecres, 17 de febrer del 2010

Programa Jornada "Cornellà i la Lectura"

Cornellà i la Lectura
Castell de Cornellà, dimarts 13 d'abril de 2010


17 h: Obertura de la Jornada a càrrec de la senyora Adela Artero, regidora

delegada del Pla Ciutat de la Lectura i de Biblioteques

17,05 h: Constitució de la Taula Els agents públics com a impulsors de la lectura

Sra. Pepi Sanchez, professora de l’IES Joan Miró i membre del Grup de

Biblioteques Escolars.

Sra. Glòria Alcàcer, professora del CEIP Els Pins i membre del Grup de Biblioteques Escolars.

Sra. Eva Montiel, directora de la Biblioteca Central de Cornellà i de la Xarxa

de Biblioteques de la ciutat.

Sr. Ernesto Rincon, del Projecte d’Animació Lectora.

Moderador: Sr. Ramon Montserrat, director de Cultura de l’Ajuntament de

Cornellà.

Debat i col·loqui

18,15h: Pausa i cafè

18,30 h: Conferència del senyor Ferran Mascarell, historiador i ex-conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, actualment és conseller delegat de la divisió d’audiovisual del grup RBA

19 h: Constitució de la Taula Cap a una xarxa ciutadana d’impulsors de la lectura

Sra. Antònia Arajol, de l’Associació Artemis

Sr. David Díaz, escriptor

Sr. Pep Ruiz, de l’associació La Fragua

Sr. Pep Bru, responsable llibreria Abacus Cornellà

Sr. Josep Rey, editor

Moderadora: Mireia Navarro, directora de Ràdio Cornellà

Debat i col·loqui

20,15 h: Cloenda a càrrec del Sr. Antonio Balmón, alcalde de Cornellà

Actuació lúdica final a càrrec de La Fragua



Altres aspectes

Inscripció prèvia: allorens@aj-cornella.cat

93 377 02 12, ext 438

Blog de la Jornada: http://jornadalecturacornella.blogspot.com/

Presentació de l’exposició “Cornellà i la Lectura” que explica les diferents activitats que es porten a terme a la ciutat

dijous, 11 de febrer del 2010

Cornellà, Ciutat de la Lectura

Els objectius del Pla de lectura


Estem convençuts que el foment de la lectura només pot reeixir com a responsabilitat compartida entre tots,
que les entitats, empreses i col·lectius són els veritables mediadors perquè la lectura sigui reconeguda i estimada per tots els cornellanencs i cornellanenques. És imprescindible, doncs, que, impulsat des de
l’Ajuntament, el Pla de lectura sigui el resultat d’un procés participatiu legitimat tant pels principals actors
amb responsabilitats de foment de la lectura com per la societat civil en general de Cornellà i que no
s’entengui com una operació d’aparador o només de laboratori municipal.

Així, de bon començament, el Pla de lectura es planteja aconseguir els següents objectius generals:

- Crear, si s’escau, noves iniciatives i sumar i donar relleu a totes les que ja s’estan realitzant, mediant i optimitzant els recursos.
- Facilitar que tots els ciutadans, petits i grans, tinguin accés a la lectura.
- Buscar la complicitat amb els ciutadans, col·lectius, entitats i empreses del municipi per tal de
desenvolupar el Pla.
- Crear un espai de laboratori que faci possible l’experimentació i reflexió sobre la lectura
- Posicionar la ciutat com una ciutat que aposta pel coneixement a través de la lectura.

Jornada de lectura: "Cornellà i la Lectura"

JORNADA CIUTAT I LECTURA
Cornellà de Llobregat, 13 d’abril de 2010



El tractament de la lectura com un subjecte propi de gestió és un enfocament nou a Cornellà, que ha estat desenvolupat a partir del pla estratègic “Cornellà, ciutat de lectura” i que l’Ajuntament de la ciutat ha impulsat en aquests darrers anys. Aquesta proposta de treball, si bé ha sorgit de la iniciativa de l’administració municipal, s’ha de veure complementada i assumida pel conjunt dels ciutadans i ciutadanes de Cornellà i l’àmplia xarxa associativa de la ciutat. Es tracta de construir entre tots i totes un projecte de treball transversal, que arribi a tots els àmbits i sectors de la ciutat, i que posi la lectura i la seva promoció en el centre mateix de les preocupacions ciutadanes.


Aquesta Jornada de treball i reflexió es convoca amb la voluntat d’aplegar la diversitat d’actors i d’agents de la ciutat que treballen en l’àmbit de la lectura, tant els que sorgeixen de la iniciativa de les institucions, com el que neixen de la mateixa ciutadania i de les seves xarxes. El seu objectiu principal és analitzar la complexitat de fenòmens i actuacions que convergeixen en el panorama de la lectura a la nostra ciutat, així com conèixer de primera ma les diferents activitats que es porten en terme.


La Jornada, doncs, ha de ser una oportunitat per reflexionar sobre les diferents problemàtiques que conflueixen en la lectura i els seus agents. També per conèixer directament dels seus protagonistes les diferents iniciatives que es desenvolupen a la ciutat. I, de la mateixa manera, intentar dissenyar una estratègia col·lectiva de futur que ens permeti començar a decidir les propostes de treball a desenvolupar en els propers anys, a partir del compromís col·lectiu de fer de la lectura un dels principals compromisos cívics i comunitaris.